Hipocamp (anatomia)

Infotaula anatomiaHipocamp (anatomia)
Detalls
Llatíhippocampus Modifica el valor a Wikidata
Part delòbul temporal Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD006624 Modifica el valor a Wikidata
TAA14.1.09.321 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 275020 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/hippocampus Modifica el valor a Wikidata
Termes anatòmics de neuroanatomia
Vista de l'hipocamp en 3D (vermell)
Secció coronal d'una ressonància magnètica amb l'hipocamp destacat en color vermell
Imatge histològica de les cèl·lules del gyrus dentatus de l'hipocamp, realitzada amb un microscopi òptic a 350 augments i amb tinció d'HE

L'hipocamp és una estructura del cervell dels humans i altres vertebrats. Forma part del sistema límbic i té un rol important en la consolidació de la memòria a curt i a llarg termini, així com participa en l'orientació espacial. Té aspecte d'eminència blanca, allargada i semicircular que, amb una forma similar a la del cavall marí, ocupa la part externa del diverticle esfenoïdal de cadascun dels ventricles laterals del cervell. Se'n deriva una porció anterior, unciforme, més grossa, coneguda amb el nom de peu de l'hipocamp (pes hippocampi), que està íntimament connectada amb la circumvolució dentada. Dita porció, que constitueix l'hipocamp stricto sensu, és anomenada també hipocamp major o banya d'Amon (cornu Ammonis).

La banya d'Amon, en unió del gir dentat i el subícul, rep el nom en Neuroanatomia de 'formació hipocampal'.

Arantius (1530–1589), anatomista deixeble de Vesal, descrigué per primera vegada l'hipocamp al capítol I del seu llibre De Humano Foetu Liber (1587).[1] L'alemany Johann Georg Duvernoy (1691-1759), va publicar l'any 1729 la primera il·lustració de l'hipocamp i de les seves estructures adjacents, acompanyada de la descripció feta per Arantius un segle i mig abans, a l'obra De Sinibus Cerebri.[2] El terme 'banya d'Amon' aparegué a mitjans del segle xviii, fruit de la semblança apreciada per alguns autors entre l'estructura cerebral en qüestió i les banyes de boc de les representacions del déu de l'antic Egipte.[3]

  1. Bir SC, Ambekar S, Kukreja S, Nanda A «Julius Caesar Arantius (Giulio Cesare Aranzi, 1530-1589) and the hippocampus of the human brain: history behind the discovery» (en anglès). J Neurosurg, 2015 Abr; 122 (4), pp: 971-975. DOI: 10.3171/2014.11.JNS132402. ISSN: 1933-0693. PMID: 25574573 [Consulta: 14 juny 2018].
  2. Engelhardt, E «Hippocampus discovery. First steps» (en anglès). Dement Neuropsychol, 2016 Gen-Mar; 10 (1), pp: 58-62. DOI: 10.1590/S1980-57642016DN10100011. ISSN: 5674916. PMID: 29213433 [Consulta: 14 juny 2018].
  3. Karenberg, A «The world of gods and the body of man: mythological origins of modern anatomical terms» (en anglès). Anatomy, 2012-2013; 6-7, pp: 7-22. Arxivat de l'original el 14 de juny 2018. DOI: 10.2399/ana.11.142. ISSN: 1308-8459 [Consulta: 14 juny 2018].

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search